Patrimoni

Era de ca n'Oriol ← Tornar

Descripció i història

Data:  segles XVI a XVIII
Ubicació:  Parc de Ca n\'Oriol
Funció actual: Residencial i parc públic

De l'antiga masia es conserva a l'interior la sala central dels dos pisos amb l'escala, una sala lateral amb un petit lavabo i l'antic celler a la part posterior, construït amb una volta, i del que es poden veure les boixes de les tines. A la façana frontal es conserven les llindes de les finestres amb l'ornamentació gòtica original d'algunes d'elles, així com la portalada d'entrada a l'edifici. Es conserven també els festejadors de les finestres. Per informació oral se sap de l'existència d'una mina que ve des d’el bosc adjacent i que sembla que arriba en part cap a la zona dels cups.

La masia de Ca n'Oriol era coneguda antigament per Cases Besses, així apareix en un document de l'any 1611, en el qual consta que Ramon de Vallvidrera i la seva muller, Dolça, feren donació al monestir de Sant Cugat de la meitat del mas de Cases Besses, que posseïen per alou i heretat dels seus avantpassats a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Aquest nom perdurà fins al segle XIV, quan  sorgiren els Oriol dels masos Pujol i Cors i les corresponents terres annexionades a la gran masia de Ca n'Oriol. El prestigi de la família Oriol ve dels seus membres Joan i Jaume Oriol, que  exerciren de batlles feudals del senyor del Castell i de l'abat de Sant Cugat entre el 1361 i el 1370.

El 1492 Joan Oriol tenia una concòrdia amb la família Llorens, de la parròquia de Sant Iscle de les Feixes, per haver assassinat amb la ballesta, junt amb altres, el pagès Miquel Llorens i la seva dona.

L’any 1606 és robada molta roba de la masia i s’acusa un immigrant francès que és detingut, declarat culpable i condemnat a assots i a cinc anys a galeres.

Diversos membres de la família ocuparen el càrrec de batlle reial a Rubí també durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Miquel Oriol va morir essent batlle quan, complint ordres del lloctinent general del Principal de Catalunya, convocà el sometent per a la captura de diversos individus. Quan van sortir a la batuda van caure en una emboscada i va trobar la mort l’any 1629.

El 1694 es remodelà la façana amb l’aspecte que avui presenta, segons la data conservada en una rajola. La finca estava partida entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi.

La casa va ser decomissada per les milícies antifeixistes l'any 1936.

L'any 1949 es va extingir, en morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques. Les seves propietats foren repartides: la masia, amb el bosc i les terres dels voltants, es van donar a l'obra benèfica de la Visitació de la Nostra Senyora, que porta el nom de Casal Sant Josep Oriol i fins al gener de 1997, acollia infants necessitats. S'hi feren millores de condicionament i comptava amb dues aules escolars, una capella i una piscina.

Era de Ca n´Oriol

L'era pertany a la masia de Ca n'Oriol. El 1775 s'uneix un nou llinatge a la família arran del casament de la pubilla amb un Viver, de la masia de Can Viver de la Torre Bonica de Terrassa. El fill de l'hereu, en Pau Viver i Oriol, féu construir l'any 1848 una grandiosa era per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres produïen.

Es tractava d’una era amb una capacitat de quatre batudes alhora, molt ben enrajolada i amb cinc lloses que presenten sengles llegendes en llatí, una a cada angle i l'altra al mig, amb la data de la seva inauguració i el nom del propietari. Avui encara es conserven.

L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries hi organitzaren i presidiren els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca.

Informació del lloc

© Rubí Identitat, tots els drets reservats - Nota Legal - Accessibilitat - Contacte