Patrimoni

Xemeneia del Vapor Nou ← Tornar

Descripció i història

Data: Finals de segle XIX
Ubicació: passeig de la Riera 71-79
Funció actual: simbòlica

L'any 1879, el nou propietari del Castell, Ramon de Sarriera i Villalonga, Marquès de Barberà i la Manresana, va demanar permís per a urbanitzar el terreny i així permetre que els germans Ribas hi instal·lessin una fàbrica de panes que seria coneguda com el Vapor Nou. Tot i les bones condicions hídriques de la zona, va caldre construir una bassa per assegurar el subministrament d’aigua a la caldera de la màquina de vapor que movia la indústria. Encara es pot veure una canonada de ferro que ve del torrent de Can Xercavins.
Joan Bertrand, fill de l’industrial que l’any 1865 va comprar el Vapor Vell, va repetir l’operació i l’any 1914 comprà la fàbrica del Vapor Nou als hereus de Lluís Ribas. En aquell moment, la prestigiosa marca de panes era coneguda com "Hilados de Confianza de Luis Ribas". La fàbrica destacava, sobre tot, pels teixits de vellut i disposava d’un dels sistemes de producció més moderns, amb 120 telers automàtics col·locats en sis files de manera que cada treballadora en podia controlar sis alhora. Dins del complex, a més de la fàbrica de teixits, hi havia un taller de metal·lúrgia i un altre de fusteria per tal de reparar les màquines. A la mateixa fàbrica s'hi va obrir un edifici com a secció benèfica que acollia els fills de les obreres que hi treballaven, que eren moltes i molt ben considerades per la seva habilitat en les tasques més delicades, com el tracte de la seda i el cotó. També s’oferia el servei de vetlla per als treballadors malalts, encomanat a les Germanes Carmelites de Sant Josep. Tot i això, la rutina de la fàbrica era molt dura: els dissabtes eren laborables i no existien les vacances. Durant la Guerra Civil, el Vapor Nou fou col·lectivitzat, com també ho foren la resta de fàbriques més significatives de Rubí.
El Vapor Nou és un conjunt d'edificacions que es poden dividir en dues parts: la casa del director i les instal·lacions de la fàbrica.
La casa és un edifici cúbic, de planta baixa i dos pisos i amb una torre senyorial central a manera de mirador. Es tracta d'una edificació pròpia del darrer quart del segle XIX que imita la construcció d'una vil·la italiana d’aires palatins i historicistes. Això ho podem veure, especialment, en el porxo que protegeix l’entrada principal, que n’ocupa tota l’amplada i serveix de base a un balcó seguit i suportat per sengles columnes de ferro colat. Un petit jardí envolta la casa per dos dels seus quatre costats.
A la dreta de la casa del director,hi ha les naus dedicades a tasques pròpies de la indústria tèxtil. La nau principal, de dues plantes, presenta una coberta de cavalls i és molt allargada en sentit paral·lel a la riera de Rubí. Paral·lela en aquesta se’n troba una altra, molt més curta, que s'erigeix al costat de la xemeneia. El conjunt sembla ser la reinterpretació d'una basílica clàssica. La xemeneia és circular troncocònica, mesura 24'30 metres i està muntada sobre una base quadrada de 2'80 metres de costat. Encara envoltada pel seu entorn industrial, destaca en la majoria de fotografies panoràmiques de Rubí. Es conserva en bon estat, llevat de la zona més vulnerable, el capitell de cornisa senzilla, afectat químicament pels àcids produïts pel sutge i l’aigua i del qual s’han produït despreniments. Fins fa relativament poc, encara fumejava.
Hi ha més naus, gairebé a tocar unes d’altres i unides mitjançant passarel·les volades. Destaquen els assecadors: naus rectangulars i estretes molt altes amb les parets laterals allargades calades amb totxos vistos entre pilastres.
Actualment, les naus del Vapor Nou són propietat privada i mantenen la seva activitat en forma de petita indústria llogatera.

Informació del lloc

© Rubí Identitat, tots els drets reservats - Nota Legal - Accessibilitat - Contacte