Patrimoni

Ermita de Sant Muç ← Tornar

Descripció i història


La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda del segle V apareguda a Carmona (Sevilla) que indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble màrtir. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. A principis del segle XIV ja era venerat com a sant a Rubí i la seva ermita va ser una de les més populars dels voltants de Barcelona. De la devoció que va infondre en són testimoni els nombrosos exvots que s’han conservat fins ara.

L'edifici actual és del 1759, segons la inscripció que hi ha damunt la porta, però l'ermita està documentada des de l'any 1307. L'edifici és d'una sola nau, a l'entrada de la qual hi ha un gran atri construït amb posterioritat. A l'interior de la nau es conserven unes pintures populars del segle XVIII amb escenes de la vida del sant. Cap el 1980 es va trobar al subsòl de l'estatge dels exvots una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí.
 

Al costat de l'ermita hi ha la masoveria, edificada a mitjan segle XIX per a la guarda de la capella i, a més a més, tenir cura de les terres i els horts, custodiar-ne la clau i vendre estampes, ciris i records de Sant Muç. Amb el temps aquesta masoveria s'ha anat convertint en una fonda per satisfer les necessitats dels visitants i facilitar-los llenya, taules i beguda. Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, que no raja perquè l'aiguat de 1962 en va ensorrar la mina. L'aigua que en brollava omplia la bassa per regar els horts.

Informació del lloc

© Rubí Identitat, tots els drets reservats - Nota Legal - Accessibilitat - Contacte