Patrimoni

Torre Gaju o Marbà ← Tornar

Descripció i història

Data: 1913
Ubicació: carrer de Xile, 2
Funció actual: residencial

La Torre Gaju o Marbà i l’Ateneu marquen l’entrada a l’heterogeni conjunt urbanístic de la Plana de Can Bertran, inspirat en els valors de les ciutats jardí de començaments del s. XX que cobrien les necessitats de la burgesia barcelonina.

(1) És un edifici exempt, amb un soterrani, planta baixa, pis que acaba en terrat i torre-mirador de dos pisos amb teulada a quatre vertents de ceràmica vidriada, que coincideix amb l’espai que ocupa la caixa de l’escala en planta. La façana, arrebossada i pintada, està decorada profusament amb materials de revestiment que coronen portes i finestrals, tal com es pot veure a l’àtic, on totes les finestres tenen balcó. Aquests relleus de terra cuita, que proporcionen una gran vistositat a la façana, continuen la tradició dels esgrafiats del segle XVIII, i presenten una temàtica molt variada, com ara elements vegetals que formen garlandes, bustos, medallons, màscares, caràtules, cornucòpies, motius marins o al·legories de les quatre estacions, entre altres. La façana es caracteritza per la vertebració de pilastres, tres a les façanes laterals i quatre a les principals. Les que fan cantonada tenen una decoració rica, amb figures antropomòrfiques. Als plafons laterals dels frontons hi ha, de manera vertical, bustos femenins envoltats de motius ondulants que s’assemblen a les volutes jòniques. El mirador, que es corona amb un acroteri emmarcat per una cornisa sostinguda per grans mènsules, és de planta quadrada i independent del cos de l’habitatge, però gràcies a la continuïtat de les pilastres es relliga amb el conjunt. Les balustrades, tres a cadascuna de les façanes, es disposen simètricament sobre dos pilastres menors i sota una cornisa dentelada i coronada per un frontó neobarroc. Tant les balustrades del terrat com les dels balcons són d’inspiració neoclàssica i es fusionen amb les característiques modernistes que s’aprecien en la disposició alternada de teules verdes i vermelles, cosa que fa efectes lluminosos quan hi toca el sol. Com a les finestres de la torrassa de l’Ateneu, a la Torre Gaju també hi ha vitralls de colors que es veuen perquè no hi ha persianes.

A diferència de la decoració de la façana, que quasi evoca l’horror vacui (por al buit) propi dels relleus romans, l’interior es caracteritza per unes estances amb paviments hidràulics i parets gairebé sense ornamentació, amb els acabats dels cantons i dels sostres arrodonits. La distribució de les dependències segueix un esquema senzill, amb corredor central, amb habitacions a ambdues bandes i sales principals orientades cap al jardí, situat l’est. En definitiva, si hi ha un adjectiu que pugui descriure l’arquitectura de la Torre Marbà, és d’eclèctic, és a dir, la barreja de diferents estils arquitectònics extrets del passat.

Història

El pla d’urbanització de la Plana de Can Bertran es va iniciar l’any 1871, però no es va dur a terme fins al primer terç del segle XX. No obstant això, la Torre Gaju es va construir poc després de la Torre Riba. Sabem que no apareix al programa de la Festa Major de 1912 però sí en una fotografia de 1922, per tant es devia erigir entre aquest marge de temps.
El senyor Gaju, sogre del famós metge rubinenc Maximi Fornés, va fer aixecar aquesta torre. Era un vinyataire arruïnat a causa de la fil·loxera que, com Climent Riba, va haver d’emigrar a Amèrica per enriquir-se. El nom de Torre Marbà, ve a propòsit del cognom dels segons grans propietaris, que van comprar l’habitatge als hereus del senyor Gaju, després de la seva mort.

Informació del lloc

© Rubí Identitat, tots els drets reservats - Nota Legal - Accessibilitat - Contacte