Patrimoni

La plaça de Pearson i les casetes modernistes ← Tornar

Descripció i història

Data: primera meitat del segle XX
Ubicació: plaça de Pearson
Funció actual: habitatges / oci

És un dels llocs més concorreguts de Rubí des de fa més de cent anys. Inicialment s’havia d’anomenar plaça del Progrés, un nom molt en voga a l’època, però va prendre de seguida el nom popular de plaça del Domènech pel teatre que s’hi va construir a la dècada dels vuitanta del segle XIX.  En aquells moments, la resta del terreny era poc més que una extensió sense urbanitzar que arribava fins a la masia de Can Cabanyes.La plaça no havia de ser gaire més que un espai obert per donar aire al creixement de la vila cap a la seva franja sud, però l’arribada del Ferrocarril l’any 1918 va marcar per sempre la història d’aquesta plaça, en la mesura que va obligar a refer la planificació original per fer-la el doble de gran, fins a tocar la via, i la va transformar en el que encara és avui dia: el vestíbul de la ciutat.

Després de diversos projectes fracassats, finalment foren els enginyers Carles Emili Montañés i Frank S. Pearson qui lideraren la creació de la companyia Ferrocarriles de Cataluña SA, impulsora de l’expansió cap al Vallès de l’antiga línea Barcelona-Sarrià. Fou la primera línea de ferrocarril de propulsió elèctrica de tot l’estat Espanyol. Fou tanta la transcendència social i econòmica de l’arribada del tren a Rubí, que pels actes i festes d’inauguració dels dies 13, 14 i 15 de setembre de 1918 es va constituir una plataforma d’entitats expressa i es van organitzar balls, teatre, un castell de focs, concerts i fins partits de l’esport més modern de l’època: el futbol. Les despeses de tot plegat van pujar fins a les 11.344,68 pessetes, menys de 69 euros.

El reconeixement de la ciutat a Frank S. Pearson fou molt popular i autèntic. Se’l va voler homenatjar donant el seu nom a la plaça, i fins i tot es va col·locar la primera pedra d’un monument a l’eminent enginyer nord-americà que mai no va arribar a fer-se. Segons es diu, els diners recollits per subscripció pública per a aquest monument es van donar a la vídua d’un rubinenc que va morir víctima d’una intoxicació durant les festes de celebració per l’arribada del tren. La primera pedra del monument encara es troba enterrada uns pams sota terra, prop del sortidor més proper a les vies.

El perfil definitiu de la plaça el va configurar la construcció de la promoció de casetes de la banda est dissenyades per l’arquitecte Lluís Muncunill, autor fecund i polivalent  de notables edificis modernistes com ara l’actual Ateneu i la fàbrica de l’Escardívol a Rubí, o la Masia Freixa de Terrassa, entre molts d’altres. En una d’aquestes casetes hi va viure algunes temporades la llavors famosíssima cantant Mercè Plantada. En aquella època, Rubí oferia als estiuejants la tranquil·litat, el bon temps i l’aire saludable que buscaven lluny del bullici de la gran ciutat.   

Informació del lloc

© Rubí Identitat, tots els drets reservats - Nota Legal - Accessibilitat - Contacte